LITERATURA

L'AUTOR DE LA SETMANA:
FRANCESC D'EIXIMENIS

Paral·lelament a l’escriptura de les quatre grans cròniques, a la Corona d’Aragó i a la resta d’Europa l’Església anava adquirint un poder polític i econòmic molt important gràcies al sistema feudal, que la protegia, sobretot durant els segles XII-XIII. Ara bé, aviat van eixir diverses propostes de reforma dels costums religiosos que van ser eliminades d’una manera molt violenta.

El poder de l’Església es va afeblir durant el segle XIV, i els problemes interns es van agreujar fins al punt que la cristiandat es va dividir en dos bàndols encapçalats per dos papes (Cisma d’Occident). Aquesta crisi de l’Església va anar acompanyada d’una crisi demogràfica (Pesta Negra), econòmica (males collites) i socials (guerres). Com a conseqüència de tots aquests problemes, la gent va anar abandonant les creences religioses i va començar a creure més en supersticions i maleficis per poder superar la crisi, fet que va contribuir a afeblir més l’Església.

Els escriptors del segle XIV són un reflex clar de la crisi per mitjà de la seva obra: Francesc Eiximenis i Vicent Ferrer van intentar fer conèixer la doctrina de l’Església perquè la gent tinguera un gran fervor religiós. Anselm Turmeda va ser un escèptic i es convertí a l’Islam, i Isabel de Villena va intentar demostrar un model de perfecció basat en la figura de Jesucrist per defensar les dones de la misogínia d’aquella època.

Francesc d’Eiximenis (1327-1409)

Nascut a Girona, de molt jove ingressà en l’orde franciscà. Va intentar defensar a les seves obres els valors cristians i es va proposar explicar els fonaments del cristianisme autèntic sense especulacions filosòfiques, sinó servint-se de les tradicions populars. Per aconseguir-ho fa servir els recursos de les historietes, els acudits, les faules, la ironia, la sàtira i l’humor amb una prosa planera en contrast amb la prosa llatinitzant dels humanistes i de la Cancelleria. La seva gran obra és Lo Crestià, dotze llibres que són com una enciclopèdia del saber cristià de l’època on tracta temes de teologia, moral i política. L’atractiu més gran és la descripció pintoresca de la societat del s.XIV, resultat de la intenció de l’autor de no escriure tan sols per a un públic d’alt nivell cultura, sinó també per a les “persones simples e legues e sens grans lletres”. Intenció de la seva obra: purament didàctica i divulgadora, açò explica que tota la seua obra estiga farcida de eximplis moralitzants.
Lo Crestià: obra inacabada que havia de constar de 13 llibres (només en coneixem quatre: el primer, segon, terç i dotzé). Pretenia ser un compendi sobre el dogma i la moral cristians.
Llibre dels àngels: hi recull aspectes sobre la natura dels àngels. Va tenir gran èxit als segles XV i XVI.
El llibre de les dones: escrit el 1396. És una mena de manual educatiu adreçat a les dones cristianes. Intenta destacar-ne els vicis més característics mitjançant la sàtira per poder corregir-los. S’allunya, però, de la tradició misògina medieval.


TEXT 1
He llegit que una dona que tenia la cara deformada, quan feia comprar un espill a la criada, s’hi mirava i veient-hi la seua deformació, no ho imputava a la seua pròpia cara, sinó a l’espill. I renyava la criada dient-li per què havia comprat un espill que deformava. I la criada no gosava dir que era culpa d’ella, que tenia la cara contrafeta. I cada dia li’n feia comprar un de nou.
La dona va queixar-se de la criada a un veí seu dient que mai no li comprava un espill bo, que tots el que li comprava li deformaven la cara. I així li va respondre aquell bon home:
- Senyora, la deformació que dieu no és en l’espill sinó en la vostra cara, que és lletja i deformada. I vós, contra natura, voleu amagar la lletjor. Mireu que en sou, de beneita i encegada! Ja sou gran i mestressa i encara no sabeu que teniu la cara deformada ni voleu creure ningú que us ho diga.
I ella, avergonyida per les paraules del bon home, va abandonar la seua fantasia, va reconéixer la seua falta i es va corregir.


Eiximenis. Del Terç del Crestià. Gea Edicions